El
tancament de RTVV va representar el colp de gràcia al molt limitat procés de
normalització lingüística que es va encetar amb l’arribada de la democràcia. El
29 de novembre del 2013 es fonia a negre l’últim alé que tenia el valencià per
aconseguir l’estatus que es mereix. Ara, sense cap mitjà de comunicació en
valencià que abaste tot el país, les xarxes socials han d’esdevenir un gran
aliat per a la normalització de la nostra llengua.
La
nostra és la dinovena llengua més usada a Twitter i la vuitena amb més
penetració a Internet, sobretot pel pes que té a Catalunya, però també comença
a fer-se notar al País Valencià. A poc a poc, els perfils d’empreses,
organitzacions i entitats incorporen el valencià en les seues publicacions.
Així mateix, la Policia Local de València (@policialocalvlc),
FGV (@metrovalencia)
o Emergències (@gva_112cv)
alternen sovint la publicació de missatges en valencià i en castellà.
El cas
dels perfils institucionals, que haurien de ser capdavanters en l’ús social del
valencià, no és ben bé el mateix. Si fem una ullada a les últimes piulades dels
comptes de les conselleries d’Economia (@gva_economia),
de Sanitat (@gva_sanitat)
o d’Hisenda (@gva_hisenda),
només tenen en valencià el nom, i gràcies. L’únic compte del Consell que se’n
salva, per dir-ho d’alguna manera, és el de la Generalitat (@gva_info),
que fa, poc dalt o baix, quatre de cada deu piulades en valencià. El Twitter de
la Diputació de València (@dipvalencia), tot i comptar amb una Unitat de
Normalització Lingüística molt activa a les xarxes socials (@valenciaaladipu),
fa servir exclusivament el castellà.
El
València Club de Futbol és un cas a banda. El compte oficial (@valenciacf),
que té 500.000 followers, no usa pràcticament mai el valencià i delega en un
compte bessó (@valenciacf_vale) amb només 4.000 seguidors.
Val a dir, però, que moltes de les campanyes i hashtags que es llancen des del
compte principal sí que són en valencià: #tornem #benvingutOrban #90anysdesentiment o #reamuntada.
Els altres clubs valencians de primera divisió només tenen un Twitter i no cal
dir que la llengua vehicular és el castellà, però tots tres ‒i ben tímidament‒
fan servir el valencià en alguna de les seues piulades.
El cas
dels nostres governants també és paradoxal. Aquells que seguit seguit fan
bandera i s’erigeixen com els únics defensors del valencià i bla bla bla, no
l’utilitzen pràcticament mai, i només cal guaitar pels perfils del cap del
Consell (@albertofabra),
de la consellera de Cultura i Educació (@mjosecatala)
o del conseller d’Economia (@mhbuch), per esmentar-ne només alguns. Però
una cosa és no usar-lo i una altra molt diferent és justificar que no s’ha
d’usar al·legant que és «una falta de respecte» com fa un assessor piulaire de
l’Ajuntament de València, que deia fa uns mesos (sic) «escribir en valenciano
en una red como Twitter es una falta de respeto a los seguidores de fuera de la
Comunitat». Tampoc ho fa la seua cap, na Rita Barberá Nolla (@ritabarbera2010),
que amb vora 1.300 tuits no s’ha dignat encara a fer servir la «mil·lenària
llengua valenciana d’Al-Russafí» que professava defensar.
En bona
mesura, la partida de la normalització lingüística del valencià es juga ara –i
cada volta més‒ a la xarxa, a les xarxes socials més concretament. Els
valencians, que hem patit durant segles un procés de minoració lingüística tan
profund, tenim al davant una eina enormement útil i hem de saber aprofitar-ne
el potencial per ajudar a redreçar la situació social del valencià. I Twitter
se’ns presenta, en definitiva, com una oportunitat excel·lent perquè els
nostres joves piulen, sense complexos, en la llengua pròpia del País Valencià.