«i això és el pitxer de cervesa
que ajuda a empassar-se el pa florit».
B. Bonet
Deu fer cosa d’un parell de mesos em
vaig trobar amb una situació ben curiosa; uns amics anglòfons discutien sobre
la grandària del recipient de cervesa que havíem de demanar per compartir.
Entremig de la conversa es va colar una paraula que em va resultar molt
familiar: pitcher. No hi vaig posar massa èmfasi. ¿Com podia ser que uns
anglesos anaren a demanar un pitxer de cervesa?, vaig pensar. Entre el glass,
el pint, i el pitcher es decidiren per aquest últim. Així mateix,
en aplegar a casa vaig voler esbrinar d’on venia aquest mot i per què una
paraula que considerava tan genuïna i valenciana la compartíem amb els
anglesos. Doncs bé, segons Coromines l’etimologia més probable de pitxer té
relació amb el francés antic pichier ‘récipient de petite taille,
de terre ou de métal utilisé pour servir une boisson’ i també emparentat
amb l'italià bicchiere ‘piccolo recipiente, solitamente di vetro,
usato per bere; la quantità di liquido in esso contenuto’. De
manera que, no només els anglesos i els valencians usem aquest mot tan
singular, també ho fan els francesos, els italians i fins i tot els bascos.
La paraula és encara ben viva en
valencià i mallorquí, això sí, cada vegada més amb una clara substitució pel
mot gerra o jarra. En valencià distingim una gerra d’un pitxer.
Segons l’Alcover-Moll, la gerra és un atuell de terrissa cuita que serveix
per a tindre líquids, fruits o confitura, i n’hi ha dos tipus principals: amb
boca ampla, sense coll o amb coll molt curt, i sense anses o amb anses molt
menudes (cast. tinaja). D’altra banda, quan en valencià usem pitxer
és per referir-nos a un recipient de vidre, metall o plàstic amb ansa i que
conté únicament aigua; encara que molts també l’utilitzen quan s’hi afegeix
cervesa, vi o qualsevol altre líquid. A l’Empordà, la Garrotxa i la
Plana de Vic també empren aquesta paraula amb el significat d’un recipient
fondo per posar flors a remull.
Amb el mot pitxer em va picar la curiositat i vaig començar a trobar
tot un seguit de paraules que, tot i paréixer genuïnament valencianes, també
les compartim amb els anglesos i altres llengües del voltant, però d’això ja
parlarem en una altra ocasió.
Ben interessant. També hi ha una expressió valenciana que empra la forma femenina de pitxer: "Puta, pitxera i pagar el beure", que es diu d'algú que és perjudicat per partida doble...o triple.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teua aportació, Guirro. Pel que he vist, el DCVB també té una accepció per al femení 'pitxera':
EliminaPITXERA f.
|| 1. Pitxer || 1 (Ulldecona, Maestrat, Morella, Llucena); cast. jarro. Dues taces blanques ab les vores daurades, una pigera [sic] e cinch culleres, doc. a. 1435 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. Pitxer gros, ventrut, amb una o dues anses (Val., Sanet). A Sanet distingeixen el pitxer, de forma recta, i la pitxera, de forma ventruda.
|| 3. Gerret per a tenir flors (St. Feliu de G., Pineda, Llucmajor, ap. BDC, xx, 232).
|| 4. «Chorrera, caída de agua» (Ferrer Dicc.).
|| 5. m. Home lleuger i poc digne de confiança. «Ets un pitxera» (Mall.).
Fon.: piʧéɾə (or., mall.); piʧéɾa (val.).
Etim.: forma femenina de pitxer.
Salutacions ;)