divendres, 10 d’octubre del 2014

Twitter i la normalització lingüística


El tancament de RTVV va representar el colp de gràcia al molt limitat procés de normalització lingüística que es va encetar amb l’arribada de la democràcia. El 29 de novembre del 2013 es fonia a negre l’últim alé que tenia el valencià per aconseguir l’estatus que es mereix. Ara, sense cap mitjà de comunicació en valencià que abaste tot el país, les xarxes socials han d’esdevenir un gran aliat per a la normalització de la nostra llengua.

La nostra és la dinovena llengua més usada a Twitter i la vuitena amb més penetració a Internet, sobretot pel pes que té a Catalunya, però també comença a fer-se notar al País Valencià. A poc a poc, els perfils d’empreses, organitzacions i entitats incorporen el valencià en les seues publicacions. Així mateix, la Policia Local de València (@policialocalvlc), FGV (@metrovalencia) o Emergències (@gva_112cv) alternen sovint la publicació de missatges en valencià i en castellà.

El cas dels perfils institucionals, que haurien de ser capdavanters en l’ús social del valencià, no és ben bé el mateix. Si fem una ullada a les últimes piulades dels comptes de les conselleries d’Economia (@gva_economia), de Sanitat (@gva_sanitat) o d’Hisenda (@gva_hisenda), només tenen en valencià el nom, i gràcies. L’únic compte del Consell que se’n salva, per dir-ho d’alguna manera, és el de la Generalitat (@gva_info), que fa, poc dalt o baix, quatre de cada deu piulades en valencià. El Twitter de la Diputació de València (@dipvalencia), tot i comptar amb una Unitat de Normalització Lingüística molt activa a les xarxes socials (@valenciaaladipu), fa servir exclusivament el castellà.

El València Club de Futbol és un cas a banda. El compte oficial (@valenciacf), que té 500.000 followers, no usa pràcticament mai el valencià i delega en un compte bessó (@valenciacf_vale) amb només 4.000 seguidors. Val a dir, però, que moltes de les campanyes i hashtags que es llancen des del compte principal sí que són en valencià: #tornem #benvingutOrban #90anysdesentiment #reamuntada. Els altres clubs valencians de primera divisió només tenen un Twitter i no cal dir que la llengua vehicular és el castellà, però tots tres ‒i ben tímidament‒ fan servir el valencià en alguna de les seues piulades.

El cas dels nostres governants també és paradoxal. Aquells que seguit seguit fan bandera i s’erigeixen com els únics defensors del valencià i bla bla bla, no l’utilitzen pràcticament mai, i només cal guaitar pels perfils del cap del Consell (@albertofabra), de la consellera de Cultura i Educació (@mjosecatala) o del conseller d’Economia (@mhbuch), per esmentar-ne només alguns. Però una cosa és no usar-lo i una altra molt diferent és justificar que no s’ha d’usar al·legant que és «una falta de respecte» com fa un assessor piulaire de l’Ajuntament de València, que deia fa uns mesos (sic) «escribir en valenciano en una red como Twitter es una falta de respeto a los seguidores de fuera de la Comunitat». Tampoc ho fa la seua cap, na Rita Barberá Nolla (@ritabarbera2010), que amb vora 1.300 tuits no s’ha dignat encara a fer servir la «mil·lenària llengua valenciana d’Al-Russafí» que professava defensar.

En bona mesura, la partida de la normalització lingüística del valencià es juga ara –i cada volta més‒ a la xarxa, a les xarxes socials més concretament. Els valencians, que hem patit durant segles un procés de minoració lingüística tan profund, tenim al davant una eina enormement útil i hem de saber aprofitar-ne el potencial per ajudar a redreçar la situació social del valencià. I Twitter se’ns presenta, en definitiva, com una oportunitat excel·lent perquè els nostres joves piulen, sense complexos, en la llengua pròpia del País Valencià.

Josep Àngel Hervàs Sendra 
Revista SAÓ. Núm 396 (octubre del 2014)