El Nadal ja el tenim a tocar i ens
esperen un bon grapat de festivitats, actes i costums que ens han acompanyat
als valencians des de fa centenars d’anys. La interferència del castellà en la
nostra llengua fa que contínuament ens trobem amb barbarismes que a poc a poc
van substituint el lèxic valencià del Nadal.
L’esdeveniment per excel·lència que dóna
el tret d’eixida a les festes nadalenques és el sorteig de la grossa
de Nadal del 22 de desembre, que ja pots haver comprat paperetes que no
toca mai. Amb una miqueta de sort et tornaran els diners, poc més. Dos dies
després, la nit del 24, celebrem la nit de Nadal (que no la nochebuena
o la nitbona), cita obligada per reunir tota la família en un sopar que
no s’acaba mai; això sí, els més religiosos s’han d’afanyar amb les gambes i
l’entrecot, que amb el mos a la boca se n’han d’anar corrent cap a la missa
del Gall.
El dia de Nadal, per moltes hores
que hages esmerçat la nit d’abans ballant i cantant nadales, has de
tornar-te a ajuntar per a gaudir de la saborosa olla de Nadal. Després
del dolcet, els pares, els padrins i la resta de familiars reparteixen les
esperades estrenes als més menuts (i no tan menuts) de la casa. D’uns
anys ençà s’ha popularitzat també la figura del Pare Noel, un home
panxut que entra pel fumeral la nit del 24 al 25 per deixar els regals a
la vora de l’arbre de Nadal.
Així mateix, el 26 celebrem el segon
dia de Nadal, que torna a ser un motiu per a ajuntar-nos i així aprofitar
tot el menjar que ha sobrat dels dos àpats anteriors. El 28 de desembre, dia
dels innocents, es recorda la matança dels xiquets per ordre d’Herodes i
que actualment ha quedat reflectida en les populars bromes i innocentades
que se solen gastar.
Quan ja penses que no pots més, s’acosta
la nit de cap d’any i comences a escoltar allò de les uves -segur
que a més d’u se vos han rebolicat els budells quan heu sentit això de
“menjar-nos les uves”- per a referir-se als 12 granets de raïm, que
juntament amb el cotilló i la copa de cava donen la benvinguda a l’any
nou.
Finalment, i ja cansats d’anar tot el
dia mudats i de fartar com si s’acabara el món, tenim el dia de Reis, el
6 de gener, quan els Reis Mags passen –de llarg- pel nostre balcó per
deixar els regals (o el carbó) que tant de temps han estat esperant els
xiquets. També és tradició ajuntar-nos en aquesta data tan significativa per a
dinar i de postres menjar-nos el tortell amb la fava i el rei amagats
entre el pastís.
Si tots posem de la nostra part podrem
conservar aquelles paraules que, juntament amb les tradicions nadalenques, ens
han acompanyat durant tants anys.
Que passeu
un bon Nadal i tingueu un bon any!
