dijous, 19 de desembre del 2013

El lèxic nadalenc en valencià



El Nadal ja el tenim a tocar i ens esperen un bon grapat de festivitats, actes i costums que ens han acompanyat als valencians des de fa centenars d’anys. La interferència del castellà en la nostra llengua fa que contínuament ens trobem amb barbarismes que a poc a poc van substituint el lèxic valencià del Nadal.

L’esdeveniment per excel·lència que dóna el tret d’eixida a les festes nadalenques és el sorteig de la grossa de Nadal del 22 de desembre, que ja pots haver comprat paperetes que no toca mai. Amb una miqueta de sort et tornaran els diners, poc més. Dos dies després, la nit del 24, celebrem la nit de Nadal (que no la nochebuena o la nitbona), cita obligada per reunir tota la família en un sopar que no s’acaba mai; això sí, els més religiosos s’han d’afanyar amb les gambes i l’entrecot, que amb el mos a la boca se n’han d’anar corrent cap a la missa del Gall.

El dia de Nadal, per moltes hores que hages esmerçat la nit d’abans ballant i cantant nadales, has de tornar-te a ajuntar per a gaudir de la saborosa olla de Nadal. Després del dolcet, els pares, els padrins i la resta de familiars reparteixen les esperades estrenes als més menuts (i no tan menuts) de la casa. D’uns anys ençà s’ha popularitzat també la figura del Pare Noel, un home panxut que entra pel fumeral la nit del 24 al 25 per deixar els regals a la vora de l’arbre de Nadal.

Així mateix, el 26 celebrem el segon dia de Nadal, que torna a ser un motiu per a ajuntar-nos i així aprofitar tot el menjar que ha sobrat dels dos àpats anteriors. El 28 de desembre, dia dels innocents, es recorda la matança dels xiquets per ordre d’Herodes i que actualment ha quedat reflectida en les populars bromes i innocentades que se solen gastar.

Quan ja penses que no pots més, s’acosta la nit de cap d’any i comences a escoltar allò de les uves -segur que a més d’u se vos han rebolicat els budells quan heu sentit això de “menjar-nos les uves”- per a referir-se als 12 granets de raïm, que juntament amb el cotilló i la copa de cava donen la benvinguda a l’any nou.

Finalment, i ja cansats d’anar tot el dia mudats i de fartar com si s’acabara el món, tenim el dia de Reis, el 6 de gener, quan els Reis Mags passen –de llarg- pel nostre balcó per deixar els regals (o el carbó) que tant de temps han estat esperant els xiquets. També és tradició ajuntar-nos en aquesta data tan significativa per a dinar i de postres menjar-nos el tortell amb la fava i el rei amagats entre el pastís.
Si tots posem de la nostra part podrem conservar aquelles paraules que, juntament amb les tradicions nadalenques, ens han acompanyat durant tants anys.

Que passeu un bon Nadal i tingueu un bon any!